Ovella merina

Dues ovelles merines pastant davant d'un ramat de cabres.
Ovelles merines i cabres retintes

L'ovella merina[1] és, probablement, la raça ovina més estesa pel món. El seu origen és incert: una història tradicional fa procedir el seu nom dels benimerines (banu marin)[2] del Marroc que van envair la província de Cadis al segle xiv fins a la seva derrota per Alfons XI de Castella en la Batalla del riu Salat.[3][4]

Segons aquesta idea, l'ovella merina seria originària del nord de l'Àfrica i va passar a la península Ibèrica, on va ser adoptada amb rapidesa pel poderós Consell De La Mesta,[5] arribant a ostentar-ne el monopoli durant segles, en detriment de la fins llavors omnipresent ovella manxega. No obstant això, és més probable que la raça s'originés en el que ara és el sud d'Espanya en aquella època o potser un segle abans, encara que també s'ha assenyalat el seu primer origen a Cartago i fins i tot al Pròxim Orient.

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :1
  2. Mallett, J «Famous sheep breeds : the Merino». Journal of the Department of Agriculture, Western Australia, Series 4, 1, 1, 01-01-1960, pàg. 33. ISSN: 0021-8618.
  3. Udina i Martorell, Frederic. La Mutación de la segunda mitad del siglo XIV en España: volumen (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1977, p. 36. ISBN 978-84-00-03689-8. 
  4. Jerónimo Estévez, José «El ganado ovino en la historia de España». Anales de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de Andalucía Oriental, 1990, pàg. 23-46. ISSN: 1130-2534.
  5. Jerónimo Estévez, José «El ganado ovino en la historia de España». Anales de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de Andalucía Oriental, 1990, pàg. 36. ISSN: 1130-2534.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search